Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2n Batxillerat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2n Batxillerat. Mostrar tots els missatges

dijous, 4 de maig del 2023

Mirada nietzscheana sobre Mill







Final de curs

 

Prova per creure en Déu



Autor: Marc Giner

Què és l'home (en realitat).

Autora: Marina Hernández

El superhome



Autora: Nuria Parada

Tots els déus moren


Autora: Lluna Elias Foix 

Etern Retorn




Autor: Álex Cárdenas

Conversa amb Nietzsche


Superhome i etern retorn




De passeig amb Nietzsche

Autora: Victoria Alcívar

dilluns, 1 de maig del 2023

Un dia normal i corrent per Nietzsche


Autora: Mar Soler

Memes filosòfics per al final de curs, i de batxillerat

 Acabem un curs més, i ho volem fer destacant alguns aspectes que han caracteritzat aquests dos cursos de formació filosòfica: sentit crític, rigor conceptual i sentit de l'humor. 

A més, fem una pràctica de filosofia a cops de martell inspirats en la provocadora i estimulant filosofía nietzscheana. Celebrem, per tant, aquest final sense por a la seva eterna reiteració, especialment si els memes ens fan riure. 

La originalitat no està en la proposta, sinó en les idees i la realització dels alumnes. Ens sumem amb una mica de retard i des de l'aula a la Memefest que, per si no ho sabeu, té lloc cada any al CCCB. 

Trobareu els memes sota l'etiqueta "Memes filosòfics" i "2n de batxillerat". Comenteu-nos què us semblen!


                                                        Cartell del Memefest 2019

diumenge, 27 de març del 2022

Diàlegs filosòfics

Hi ha moltes raons per practicar el diàleg a l'aula de filosofia. Sòcrates, pare del diàleg convertit en essència de la pràctica filosofia, és una. Que les obres de Plató siguin diàlegs, tret d'algunes del període final, és una altra. Les lliçons que es poden extreure són tan bàsiques com que la filosofia no es pot ensenyar si no es practica: no es pot ensenyar filosofia, sinó a filosofar, més o menys com diria Kant. Tan bàsic com que desvincular el que s'ensenya de com s'ensenya és, al menys en filosofia, contrari a l'objecte de l'aprenentatge. Una és eclèctica pel que fa metodologia per haver experimentat amb diverses i haver trobat que les "clàssiques" ho són per la seva eficàcia i també per comptar amb la preferència dels estudiants. El dia que només portava un guix i un llibre de filosofia a les mans i vaig deixar de banda totes les suposades innovacions que no donaven bons resultats d'aprenentatge ( portava més de deu anys dedicada a la docència provant això i allò), aquell dia, us contava, em vaig sentir revolucionària. I any rere any es confirma la necessitat de combinar metodologies i, sobretot, adaptar-les als estudiants. Però el que està confirmat fa temps és la impresicinble unió entre el què i el com. I aquesta és la raó decisiva per fer de la filosofia una activitat dialògica destinada a l'elaboració del pensament, al treball sobre el propi pensament, en companyia, a través de l'escolta activa i del respecte que precisa l'aprenentatge compartit. No em puc aturar aquí a desenvolupar les fonts on m'he format: Filosofia 3/18 o Filosofia per a nens i nenes, El diàleg a l'aula segons Oscar Brenifier, El mestre ignorant de Rancière i també Daniel Pennac i el seu Mal d'escola. Com a poc. Tant de bo tothom practiqués el diàleg a l'aula i no el debat, o aquesta cosa pervertida que és la de la "participació" entesa com que els estudiants fan preguntes o, pitjor encara, exposen opinions, autèntic càncer de qualsevol aspiració al coneixement, però que s'estila, com tants tòpics falsos i inútils, i es pren com a expressió d'una classe "dinàmica". El gos de Pavlov també era molt actiu quan sentia la campaneta associada al menjar. Canvia la campaneta per la malentesa "participació" i el menjar per la nota i ja ho tens. El diàleg, en canvi, no prefigura resultats ni propicia respostes de cap mena perquè no busca conclusions, resultats. Tota construcció del pensament a través del diàleg és una incògnita per als que hi participen. Hi ha un tema, unes preguntes per començar, un temps i res més. Com a activitat d'avaluació té moltes opcions, de menys a més, com tot. 

Aquest curs hem practicat a 1r i a 2n el diàleg a l'aula en grups petits formats com els estudiants han volgut. Només hi havia una limitació de membres per facilitar les intervencions. Havien de gravar-ho en vídeo i així ho vaig poder avaluar-lo amb calma. La rúbrica d'avaluació la podeu trobar aquí. I alguns diàlegs, seguidament. Si no hi són tots és perquè no han volgut fer-los públic els participants. 































He deixat per al final el millor de tots....











La felicitat

Al documental sobre Epicur de la sèrie de TV "Filosofía. Una guía para la felicidad" dirigida i presentada per Alain de Bottom a partir del seu llibre, i inspirat en la idea de un seguidor del filòsof hedonista, encarrega a una agència de publicitat una campanya de difusió de la vertadera idea de la felicitat. Semblaria una ocurrència sense més si no fos perquè Epicur afirmava que la felicitat estava a l'abast de tothom i era assolible. El que acostuma a passar és que la busquem on no hi és. Llavors no ésestrany no trobar-la. Un dels llocs on la busquem és als centres comercials. Hauria Epicur criticat el consumisme de la nostra societat? I tant! La seva recerca de la felicitat entesa com a plaer i absència de dolor suposava una reflexió sobre les conseqüències i aclarir que el plaer que ens fa feliços no ens pot abocar a un estat de recerca continuada de la satisfacció, entesa aquesta com omplir el buit interior i confonent-la com omplir l'armari, la panxa, el cap i tot el que es pugui omplir. 

Vaig proposar als alumnes de 2n de batxillerat que fossin l'agència publicitària que ha rebut l'encàrrec i fessin un cartell destinat a ser vist per molta gent, havia de ser atractiu i amb un missatge clar alhora que crític. Ho van fer molt bé. Durant unes setmanes es van poder veure els cartells al passadís de la Nau VIII. Espero que fessin pensar a més d'un/a, de la mateixa manera que ells van reflexionar per fer-los. També estaria bé que fes reflexionar sobre el potencial de la filosofia i la seva necessitat per a la formació dels joves. 



 

dimecres, 5 de gener del 2022

Interpretacions del mite de la caverna

Probablement el Mite de la caverna és una de les imatges més poderoses que mai no s'han inventat per a fer comprensibles unes idees. L'autor, com no, és Plató i l'exposa al llibre VII de La República. Aquesta al·legoria, com també se l'anomena, ha estat interpretada de diverses formes, totes en relació al pensament de l'autor i el context, l'obra, on es troba. 

"Mira, després d'això" -vaig dir-li, "compara la nostra naturalesa, pel que fa a l'educació o a la mancança d'ella, amb el cas següent." Així comença la descripció de la situació en la qual es desenvolupa la narració, la tragèdia, del mite: ""Aquell que provés de deslligar-los i de portar-los amunt, si poguessin enxarpar-lo amb les mans i matar-lo, el matarien?". "Sí, és clar" - va dir. " I així acaba, amb la possibilitat de que el company que alliberi als presoners sigui assassinat per aquests, que prefereixen les seves "veritats" fetes d'ignorància i prejudicis als patiments i els riscos que suposa accedir a la realitat autèntica, l'única on es troba la veritat. 

Si teniu interès en llegir unes excel·lents lectures del Mite de la caverna us recomano l'obra Memòria del Logos d'Emilio Lledó. Podeu trobar moltes imatges que tradueixin el Mite, inicialment fet de paraules, al llenguatge de les arts visuals, i també pel·lícules inspirades en ell: des de Matrix a El show de Truman, per posar un parell d'exemples fàcils que em vénen al cap. 

La proposta a l'aula de Filosofia de 2n de Batxillerat no va ser original: representar amb un dibuix el que anaven entenen a mida que avançava la lectura en veu alta del Mite (feina que vaig fer jo, és clar). La concentració va ser total. Tothom va dibuixar en silenci i absoluta concentració. Alguns em van lliurar el dibuix, altres van enviar-me la imatge del dibuix per penjar-la al blog. Aquestes dues propostes eren voluntàries. Vam intentar recórrer el camí que Plató ens havia marcat: del text a les imatges i d'aquestes a la comprensió de les idees del text. Perquè no som ni de lletres ni de ciències ni de cap modalitat prefixada. Som éssers dotats d'unes capacitats cognitives que funcionen com un tot i no fragmentàriament, com sembla que suposen els plans d'estudi i la divisió en assignatures del temps lectiu.  

Us deixo amb algunes de les representacions i interpretacions que van fer alguns estudiants del Mite de la Caverna de Plató. No us perdeu detall. Ells i elles no ho van fer. 


Autora: Andrea Perini


Autora: Sara Alibau



Autora: Stella Larson


Autora: Joana Cuenca


Autora: Marta Fernández


Autora: Marta Vergés


Autora: Lucía Aranda



Autor: Martí Catalán



Autor: Joan Zamora



Autora: Paula García



Autor: Martí Morer