Probablement el Mite de la caverna és una de les imatges més poderoses que mai no s'han inventat per a fer comprensibles unes idees. L'autor, com no, és Plató i l'exposa al llibre VII de La República. Aquesta al·legoria, com també se l'anomena, ha estat interpretada de diverses formes, totes en relació al pensament de l'autor i el context, l'obra, on es troba.
"Mira, després d'això" -vaig dir-li, "compara la nostra naturalesa, pel que fa a l'educació o a la mancança d'ella, amb el cas següent." Així comença la descripció de la situació en la qual es desenvolupa la narració, la tragèdia, del mite: ""Aquell que provés de deslligar-los i de portar-los amunt, si poguessin enxarpar-lo amb les mans i matar-lo, el matarien?". "Sí, és clar" - va dir. " I així acaba, amb la possibilitat de que el company que alliberi als presoners sigui assassinat per aquests, que prefereixen les seves "veritats" fetes d'ignorància i prejudicis als patiments i els riscos que suposa accedir a la realitat autèntica, l'única on es troba la veritat.
Si teniu interès en llegir unes excel·lents lectures del Mite de la caverna us recomano l'obra Memòria del Logos d'Emilio Lledó. Podeu trobar moltes imatges que tradueixin el Mite, inicialment fet de paraules, al llenguatge de les arts visuals, i també pel·lícules inspirades en ell: des de Matrix a El show de Truman, per posar un parell d'exemples fàcils que em vénen al cap.
La proposta a l'aula de Filosofia de 2n de Batxillerat no va ser original: representar amb un dibuix el que anaven entenen a mida que avançava la lectura en veu alta del Mite (feina que vaig fer jo, és clar). La concentració va ser total. Tothom va dibuixar en silenci i absoluta concentració. Alguns em van lliurar el dibuix, altres van enviar-me la imatge del dibuix per penjar-la al blog. Aquestes dues propostes eren voluntàries. Vam intentar recórrer el camí que Plató ens havia marcat: del text a les imatges i d'aquestes a la comprensió de les idees del text. Perquè no som ni de lletres ni de ciències ni de cap modalitat prefixada. Som éssers dotats d'unes capacitats cognitives que funcionen com un tot i no fragmentàriament, com sembla que suposen els plans d'estudi i la divisió en assignatures del temps lectiu.
Us deixo amb algunes de les representacions i interpretacions que van fer alguns estudiants del Mite de la Caverna de Plató. No us perdeu detall. Ells i elles no ho van fer.
Autora: Andrea Perini
Autora: Sara Alibau
Autor: Joan Zamora
Autora: Paula García
Autor: Martí Morer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada