S'acaba el meu període laboral en aquest lloc, i molt que me n'alegro. Tant de bo hagués estat més breu. Tant de bo hagués pogut marxar al final del primer curs, quan els problemes de salut derivats de l'estrès laboral es començaven a fer evidents. Demanant canvis per aquelles 240 notes que havia de posar cada trimestre vaig rebre la resposta següent: "Ja et jubilaràs". Tot i així em va costar molt adonar-me del que significaven aquests i altres senyals que havia rebut des del primer moment: la plaça me l'havien donat perquè no havien arribat a temps d'eliminar-la, deien que eren flexibles i, en això, millor que en un institut, però em van clavar una bronca per agafar unes cartolines de colors del magatzem ple de pols on disposava d'una prestatgeria de 50 com per deixar els meus materials. Ja s'havia decidit que no necessitava més, perquè no faria treballs ni res que calgués guardar. Al mateix temps en les reunions es recriminava als professors que fèiem exàmens que els féssim... Un cacao que desorientava, confonia i no em va quedar més remei que admetre que era expressiu de falta de criteri pedagògic i ignorància del que suposava impartir batxillerat i no només ensenyaments "pràctics". Més podria afegir només del primer curs, però no es tracta de fer història del meu pas per aquest lloc que tan contenta estic de no tornar a trepitjar. Només deixar clar que el primer curs ja es veia per on anava tot i els següents només va empitjorar.
Fer ús de la normativa d'obligatòria aplicació davant inspecció em va suposar una davallada total en les meves condicions laborals i, cal dir-ho, en el tracte rebut, i no només per les persones responsables de la gestió del centre. He hagut d'esperar al concurs de trasllats de l'any 2024 -havia arribat amb el del 2020 i el del 2022 em va agafar amb un concurs de mèrits que no m'afavoria, al contrari. I per fi marxo. Torno a un institut, terme amb el qual tenen autèntics problemes en aquest lloc on he treballat durant 4 cursos. Les reaccions eren furibundes el primer curs. Cert, responia jo, no és un institut. Si ho fos, no passarien certes coses. I em ratifico, perquè és tot un altre món i molt millor. Això sí, sempre que: a) siguis professor d'arts plàstiques; b) siguis un mal professor a l'ESO o no vulguis de cap de les maneres tornar-hi a l'ESO. Llavors és ideal. Si a sobre tens un càrrec de confiança i anys de somriure i no dir res, estaràs bé. La teva situació millorarà. No importa si es fa a expenses de la mala situació d'altres. No són molts i no et caldrà ni parlar amb ells. Consciència tranquil·la, per tant. Marxem només els que ens fan fora d'una o altra manera i no oblidis que sempre, sempre que algú no s'adapta a aquest lloc la culpa és seva. Marxem els que no servim per aquest lloc. Tots contents, doncs, per haver-ho aconseguit!
Ànims als alumnes, perquè podrien cursar un batxillerat artístic en molt altres llocs on no patirien l'estrès que pateixen sense remei en aquest. Ànims als professors nous que arribin amb ganes al batxillerat. L'adaptació no és fàcil, però sí possible!
Adéu a tothom.
